Una novel·la intimista sobre l’estreta relació entre l’amor i el ressentiment, la caducitat de les relacions humanes i les tempestes familiars. l’agneta s’acaba de separar de l’oliver i es troba sola al nou pis minúscul, atapeït de caixes. l’emma, la germana petita, continua a casa l’àvia, on passa la seva malaltia lluny de la ciutat i aïllada de la família. en secret, rep visites esporàdiques dels seus amics, la sylvia i el mattias, que darrerament semblen estranyament distanciats l’un de l’altre. ja fa temps que pels pares, l’helga i el samuel, la comoditat ha esdevingut desídia, però l’helga es manté freda com el glaç, i el samuel ha perdut l’interès per tot allò que no sigui la feina. tots ells s’escriuen cartes, com un intent de retallar les distàncies afectives per mitjà de la lletra escrita i el sobre viatger. subtil i perceptiva, evocant l’univers literari de natalia ginzburg a la ciutat i la casa, jenn díaz ens endinsa en la intricada teranyina de les relacions familiars, la feminitat, l’amor i les barreres socials, i ens n’ofereix un retrat polifònic teixit d’encontres i col·lisions, desig i ressentiment, secrets i passió. «et deixo aquesta carta sobre la taula que vam comprar nosaltres i que ara és la teva taula. els possessius ho canvien tot.»
